Des del 1894, el mateix any que la ciutat de Lleida, i no gaire més tard que les de Barcelona (1881) i Girona (1886), la Seu d'Urgell disposa de subministrament elèctric. Aquell any, Josep Vilaró munta una petita central de 15 CV instal·lada en el Molí de la Seu, que havia estat adquirit en la desamortització per la 'Sociedad de Condueños de los Molinos de Seo de Urgel y Castellciutat'. Ja començat el segle XX, en 1901, es construeix una altra central de 40 CV al costat del Pont del Valira. I posteriorment la mercantil 'La Industrial Urgelense S.A.' explota ambdues centrals venent l'energia als domicilis i establiments de la Seu d'Urgell.

Des del 1916 Farrás y Hermanos, que poc després passa a ser 'Hidro-Eléctrica del Balira, S.A.' té en servei una central a Anserall i també subministra energia elèctrica a La Seu i a Castellciutat.

En 1919 ambdues societats decideixen deixar de fer-se la competència, es reparteixen els abonats i pacten uns preus comuns, que cada vegada són més elevats. Davant d'aquesta situació, un grup de ciutadans de la Seu d'Urgell constitueix en 1925 la Cooperativa Eléctrica Urgelense (CEU), amb l'objectiu de vendre als seus socis electricitat a preus raonables.

CEU construeix una central hidràulica de 860 kVA sobre el riu Segre a Pont de Bar, una línia de 22 kV fins la Seu d'Urgell i dos centres de transformació en aquesta ciutat. I abans de posar en servei la central, la Cooperativa adquireix tots els bens i instal.lacions de La Industrial Urgelense, amb la qual cosa passa a tenir una xarxa de baixa tensió i un bon nombre d'abonats. En 1927, les línies de 22 kV de la Cooperativa es connecten a la Central Tèrmica d'Adrall i per tant, amb la xarxa de 110 kV, la qual cosa millora de forma substancial la regularitat en el servei. Hidro-Eléctrica del Balira no pot competir amb els preus i la qualitat de subministrament de la Cooperativa i en 1935 aquesta adquireix totes les accions de Hidro-Eléctrica del Balira. Des de llavors, CEU queda com a única empresa subministradora a la zona.

El 1943 la Cooperativa es transforma en societat anònima amb el nom de Productora Eléctrica Urgelense, S.A. (PEUSA), en no poder-se adaptar a la nova Llei de cooperatives. PEUSA continua estenent la xarxa de distribució a tots els nuclis de la zona. I per tal de mantenir unes quotes adequades de producció pròpia, construeix les centrals hidroelèctriques de Santa Llúcia (1957), Anserall (1987) i posteriorment Anserall-3 (2002), totes tres amb cabals del riu Valira.

A conseqüència de les Lleis del Sector Elèctric del 1994, del 1997 i del 2013, PEUSA es veu obligada a separar les activitats de generació, de comercialització i finalment de distribució. Amb aquesta finalitat, ha creat tres filials: una de generació (Productora Eléctrica Urgelense-I, S.L.), una altra de comercialització (Hidroeléctrica del Valira, S.L.) i una tercera de distribució (PEUSA Distribució S.L.U.) que a partir del moment de la seva constitució desenvolupen les activitats de forma independent. Al final del procés, PEUSA ha quedat com a empresa matriu del grup de societats.

Durant aquesta llarga trajectòria, PEUSA ha mantingut sempre els seus objectius inicials. Per una banda, el de proporcionar un subministrament elèctric de qualitat, utilitzant fonts d'energia renovables. I per una altra, fent que la seva presència i la seva activitat tinguin una marcada incidència social en la comarca.

Història

Fotografies cedides per Joan Galabert. - © Copyright 2013 Productora Eléctrica Urgelense S.A. - Tots els drets reservats. Avís legal